M’entrevisten a Ràdio Vilafranca – un xic d’autocrítica

Si sou part d’aquesta fracció —molt majoritària— de la població mundial que no segueix la pàgina de Facebook del blog, probablement no sabeu que el dilluns 9 d’aquest mateix mes el programa Penedès gamma extra de Ràdio Vilafranca va emetre una entrevista a un servidor.

Carla Sanmartín, conductora del programa Penedès gamma extra, i Daniel García Peris em van entrevistar en l’espai Penedesfera del programa, en què parlen amb bloguers penedesencs o de temàtica relacionada. Aquí teniu l’entrevista:

Ir a descargar

Enllaç a l’entrevista

Les ulleres de Penedès gamma extra [font]

Ara bé, és just que algú que es recrea —constructivament— en tothom faci autocrítica. Podeu imaginar que el meu discurs no va ser perfecte els vint minuts. Aquí teniu les meves pròpies perles perquè vegeu que també sóc humà.

D’entrada, parlo bastant fluix. Segons la meva àvia és un tret familiar (tot i que es va saltar una generació, però no diré quina). A més, he comprovat que sí que tinc un riure una mica maligne, com apuntaven els anitcs companys de feina.

Pel que fa al lèxic, se m’escapen tres o quatre buenos, un pues i un vaya, en comptes de bé, doncs i vaja. També és cert que tinc un grau de permissivitat per a aquestes paraules en la comunicació oral, però en condemno l’escriptura. D’altra banda, algú podria comptar quantes vegades dic cosa en una demostració sense precedents de pobresa lèxica?

Quant a qüestions de pronunciació, profereixo impunement un descriminilitzar en lloc de descriminalitzar. També em menjo la l de la contracció en gent del carrer. Però el més greu és quan dono l’adreça del bessó anglès del blog i dic «oscarasal» amb s. És greu perquè, justament abans de començar l’entrevista vam parlar de la pronunciació d’aquesta z en castellà perquè ve del meu cognom.

I acabaré amb la sintaxi, perquè vegeu que jo també puc profanar tots els aspectes de la llengua. El primer detall és la inversió adjectiu + nom en «avançada edat» totalment innecessària —i que algun cop he criticat. El que és més greu és un pleonasme, l’ús d’un pronom feble per substituir un element que encara és present a la frase: «vaig començar-los els dos en paral·lel». En aquest fragment, el pronom los es refereix a els dos [blogs].

I ho deixo aquí, que tampoc no es tracta de desprestigiar-me. Qui estigui lliure de faltes que tiri el primer diccionari.