Relats conjunts: ‘El viatge a la lluna’

[Novetat per al 2013: participar a Relats conjunts]

Que s’hi quedin. (font: Relats conjunts)

Sempre li havia molestat l’absurditat de les cançons infantils. “La lluna, la pruna, vestida de dol. Son pare la crida, sa mare no vol.” Quina relació tenien la lluna i una pruna? I quina de les dues vestia de dol? A qui cridava el pare i què no volia la mare exactament? I les altres llengües no ho feien millor. “Quisiera ser tan alta como la luná para ver los soldados de Catáluña.” Sí, perquè no era suficient l’error conceptual de confondre ser alta amb ser una massa esfèrica orbitant en una posició elevada, també calia blasfemar canviant l’accent d’una paraula per afavorir la rima. Quan un compositor mostrava tan poc respecte per les paraules, evidenciava la seva ignorància a través de la manca de recursos i es mereixia la forca. I a sobre, es tractava de Catalunya! “Fly me to the moon” haurien de cantar, pensava, i els hi enviaria de pet. I que no tornin.