Dia de l’orgull friqui

Fa una estona, mentre estudiava la competència [O us penseu que els que tenim blocs ens llegim uns als altres perquè realment ens interessa?] he sabut que avui és el dia de l’orgull friqui i he pensat que —a part d’acceptar i començar a utilitzar aquest terme— podria confessar algunes coses. Ja sabeu que el que ara ven és el morbo.

L'espantaocells, l'home de llauna i el lleó?

Jo tinc un passat, i potser encara un present, lleugerament friqui. Tot i que potser hauríem de començar per definir friqui. Per a molta gent, un friqui és qualsevol que s’interessi pels videojocs, els còmics o l’animació orientals, els llibres de fantasia o els jocs de rol. És evident que això ho pensa gent amb prejudicis del tipus ‘si no ho entenc, no existia quan jo era jove o no m’agrada és dolent’. Qualsevol persona mínimament tolerant o a qui l’interessi alguna d’aquestes coses afegirà a la definició la devoció fins al punt de ser el centre de la vida de l’usuari i l’única font de referències humorístiques.

Els nascuts als vuitanta tenim una vida paral·lela als videojocs: als vuitanta ens fèiem un lloc al món, als noranta teníem la decència mínima per a la interacció i al voltant del 2000 érem majors d’edat. És difícil per a nosaltres no haver tocat mai un videojoc. Si, a més, hem crescut a Catalunya, l’aposta de la televisió catalana pels dibuixos orientals s’ha de notar. Hem tingut tota la influència necessària per al friquisme. La fantasia i els jocs de rol són efectes secundaris de tot això.

A casa els videojocs eren una activitat familiar com els jocs de taula de les tardes de diumenge. Un controlava el joc i la resta mirava i opinava o aconsellava. Hi ha jocs que requereixen tant esforç mental com un llibre i, evidentment, molt més que la televisió. Com que molts jocs són japonesos, beus d’aquella cultura i t’hi familiaritzes i et desperta la curiositat. I un bon dia acabes al Saló del manga disfressat. No ets dels que espera tot l’any i prepara la disfressa vuit mesos abans; ets dels que ho consideren una divertida sortida de cap de setmana i cuses quatre draps i una bossa de mandarines la nit abans.

Ja no vaig al Saló del manga perquè està massificat i és impossible veure res o moure-t’hi, però segueixo jugant a videojocs, de tant en tant trobo algun còmic o una sèrie que m’agrada i prefereixo passar la tarda tirant daus i imaginant històries fantàstiques amb els amics que deixant morir les neurones. Crec que el friquisme moderat és bo per a l’estimulació intel·lectual; és com beure una copa de vi al dia.

I vosaltres; sou abstemis, moderats o alcohòlics?